Entrevista al periodista Xavi Coral

“La informació per si sola ja és
espectacular, no cal fer-ne un espectacle”

-Entrevista al polifacètic presentador de TV3 Xavi Coral-

Són sorprenents la seguretat i la serenitat amb què transmet les informacions, a priori, més sensacionalistes i com és capaç de dotar de vital importància temes que per si sols ens conviden a entrar en la monotonia informativa o simplement adormen el nostre interés.
Gesticula bastant més que quan el recordava en la seva etapa d’informatius: ha perdut inflexibilitat i s’ha tret la corbata… Però encara duu la camisa i el rigor periodístic ben lligats. Potser ha potenciat l’expressió sense arribar a sonar passional i ha desenterrat l’humor amb segell d’El Terrat.
És l’home-periodista i no s’imagina fent cap altre cosa més que no passi per infomar-nos. Mai oblidarem les seves arrels al periodisme més exigent dels TN, entre d’altres coses perquè els ha fet tots a la televisió pública catalana.
Ens reconeix que sempre que es proposava un nou programa a la cadena el seu nom hi apareixia. Però no ha fet mai matins i no per manca d’ofertes (amb la marxa d’Antoni Bassas, Catalunya Ràdio li proposà d’incorporar-s’hi, però ell mateix ja es defineix com un ésser televisiu).
Farà cosa d’un any va fer un canvi de registre en el qual ara es veu immers: Divendres (un programa diari de les tardes de TV-3. Té 90 minuts de durada) però no descarta, en un futur no massa llunyà, saltar del plató…

 

Bon dia Sr. Coral!
Parla’m de tu home, que encara que sigui calb sóc jove!

T’he de dir que m’inspires molta confiança i credibilitat…
Deu ser pels anys de TN, però és bo que no hagis perdut aquest crèdit. Vol dir que encara seguim fent un periodisme de rigor i fiable, inclús en un programa de tardes com Divendres.

Què creus que té Divendres d’inherent?
A Divendres sempre és divendres. És el millor dia laborable de la setmana i això es veu reflectit en com expliquem les informacions: de manera distesa, reflexiva, atractiva… També ampliem les informacions del dia, busquem punts de vista originals que pot ser en els informatius no tenen temps a tractar…

I quan és divendres a Divendres…
És una satisfacció plena! I és quan ve l’Espartac a plató també. I arriba el cap de setmana…

Com portes això de fer parella amb un home?
Passar de les companyes de telenotícies a L’Espartac ha estat fàcil. Fa onze anys que som amics i, fins i tot, hem anat plegats de vacances. i això professionalment es nota. Hi ha una complicitat que la gent percep i agraeix.

Encara hi ha persones a qui els sobta el teu nou registre…
Els entenc, però ja fa un any que estic en aquesta nova faceta, però t’he de dir que a la gent més pròxima (en especial als de la casa) no els va costar gaire acostumar-s’hi. Ja m’han vist presentar diverses festes internes on m’ha tocat fer de showman. Però sí, costa fer el canvi després de tants anys de veure’m en un plató que sembla tancat hermèticament…

Ara que parles de platós, recordo només dos desplaçaments teus al TN…
Sí. El meu darrer va ser per la mort de Joan Pau II (2005), i el més recent de TV-3 va ser per l’acte de consagració de la Sagrada Família.

Pocs i comptats…
Jo ho demanava constantment, perquè ser allà on passen els fets dóna una autenticitat a les paraules difícil d’aconseguir des del blindatge del plató.

Però segueixes retransmetent des de plató…
I m’encanta, sempre toques temes diferents, però no descarto sortir-ne algun dia.


Sí, m’agradaria molt fer una corresponsalia. Aquí s’unirien dues de les meves grans passions: el periodisme i viatjar. Crec que és bo conèixer altres cultures: és una de les coses que més enriqueix al periodista.

Per tant, té data de caducitat Divendres?
Anem per la segona temporada i no ens enganyem: Mari Pau Huguet va estar-hi quatre anys, Albert Om cinc… El que és segur, és que no és per tota la vida.

Et passarà factura Divendres alhora de tornar-te a posar la corbata?
Per a res! Penso que només ha canviat la manera de presentar la informació.
Perquè a les tardes s’ha de presentar d’una manera més distesa que als migdies o als vespres. Però que quedi clar, no fem un programa “d’humor”, sinó de “bon humor”. No és humor gratuït…

Et refereixes a la omnipresent “Belén Esteban”?
Hi competim cada tarda i és líder d’audiències, inclús aquí a Catalunya. Recorren a
l’espectacle per l’espectacle quan la informació per sí sola ja és espectacular!

Alguna solució per eradicar-los?
És difícil. Per sort aquesta moda ha de passar… El que si que penso és que els programes de tardes els haurien de presentar periodistes que hagin conegut la professió.

Es rebaixarien el nombre de periodistes aturats!
La crisi ha agreujat la retallada, però aquest problema ja fa molt que l’arrosseguem. Un professor de facultat ja ens deia: “A Espanya hi ha periodistes per a omplir totes les redaccions dels diaris europeus”. És pot ser per això que vaig començar des de primer curs de carrera a fer televisió local.

Què els hi diries als actuals estudiants de periodisme?
Que escriguin i escriguin. Que facin de periodistes sempre que se’ls presenti l’ocasió. I sobretot dir’ls-hi que aquesta professió s’aprèn sobretot fora les parets de la facultat.

Alguna cosa més?
Sí, que han de saber de tot, però que procurin especialitzar-se i dominar un tema millor que ningú. Provablement així se’ls obriran moltes portes…

T’has adaptat bé a les noves tecnologies?
Vaig ser dels primers en anar a classes d’internet, però alhora vaig mostrar-me bastant reticent en els inicis del mòbil, això sí, ara en tinc dos…

Sóc seguidor teu al Twitter!
Fa tres dies que no l’actualitzo… M’agrada aquest programa perquè no et sents tan obligat a respondre com en altres. S’ha d’anar en compte amb el que circula per la xarxa…

Saps que a Internet et regalen tres fills?
Doncs no en tinc cap… És un dels perills de la xarxa: moltes vegades no saps qui hi ha darrera les informacions i és perillós, per això no temo pel futur dels mitjans digitals: darrera seu tenen una firma que els avala i una fiabilitat que no et donen els blogs personals.

Què me’n dius de Wikileaks?
Trobo bé que surti a la llum la informació, però caldria saber qui hi ha darrere d’aquest fenomen i quins interessos hi té en la publicació de documents “secrets”.

Ja per acabar… Diga’m una notícia que t’agradaria donar…
M’agradaria anunciar el final de la banda terrorista ETA. La gent ja n’ està cansada…

No sabem en quin registre ens la comunicaràs, però esperem que sigui aviat.
Molta sort!

Moltes gràcies pel seu temps i molts Divendres!

Anuncis

Quant a la setena W

Periodisme de Curriculum
Aquesta entrada ha esta publicada en Entrevista. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s